Aprender a Escuchar y a Decir lo que quieres Decir

Per parlar bé en públic cal saber què es vol dir i com es vol dir
Més enllà de les formes que cal fer seguir per fer una bona presentació oral d’un tema científic, allò que és clau és tenir molt clar el que es vol dir, i sobretot determinar les principals idees clau que es vol trametre a l’auditori. En el cas de discursos per convèncer això és encara més important, però en xerrades informatives, segurament les més habituals per a un orador científic, també cal que l’audiència conegui els principals punts exposats pel conferenciant.

Una presentació oral d’un tema, que sol ser ajudada per una presentació multimèdia (amb videos si cal), demana un cert component emocional per part del públic. Tenint en compte que a l’inici de la xerrada i al final és quan està més atent, és bo remarcar les idees-clau al principi i al final, encara que no s’ha de deixar d’insistir-hi durant tota la presentació.

La frescura en la presentació ha de ser el resultat d’haver-la preparat bé, d’anar a la xerrada amb seguretat, de tenir un guió escrit. No es pot anar mai a una xerrada amb aquesta idea: “Ja se m’acudirà alguna cosa”.

Per tenir un bon guió, especialment en xerrades menys relacionades amb l’àrea d’expertesa del conferenciant, és molt convenient fer un brainstorming, i fer servir algun programa de mapes mentals com el MindMeister (web) o MindMapper (instal.lable). Aquests programes solen generar directament una presentació de tipus Powerpoint i per tant faciliten l’aprofitament del temps.

La preparació del guió també demana saber quin és el públic, l’objectiu de la xerrada, els mitjans que hi haurà. Les idees principals han de ser tres o quatre, amb independència de tot plegat. Les idees secundàries dependran de la durada de la xerrada.

Per elaborar el guió hi ha diverses tècniques (amb un brainstorming previ), entre elles.

L’estrella de les sis punxes: respondre a les preguntes de què, qui, on, quan, per què i com?. Potser algun cop aquestes preguntes no tenen resposta, o potser hi ha altres preguntes possibles. Aquesta és una tècnica periodística molt útil, que no tan sols serveix per redactar una notícia, sinó per resumir-la en una sola frase (o en un tweet!)
El cub: Agafar el problema i descriure’l, comparar-lo, relacionar-lo, analitzar-lo, aplicar-lo i argumentar-lo. No sempre es poden fer totes aquestes accions, però hi ajuda.
Anàlisi FDOA: punts febles i forts, reptes/oportunitats i amenaces. Els punts febles i forts són l’estat de la qüestió en l’actualitat, mentre que les oportunitats i les amenaces són l’estat en el futur. En funció de si la xerrada és per informar o per convèncer, el flux del guió serà un o altre. Si es vol convèncer d’una cosa, cal acabar amb les oportunitats.
Una estructura cronològica, per un discurs informatiu, pot servir en alguns casos, encara que pot portar a xerrades predibles i poc apassionants. Ara bé, pot ser el que és adequat en alguna ocasió i és molt fàcil de preparar, ja que el guió ens el proporciona l’ordre temporal.
Una presentació descriptiva si es vol informar d’alguna cosa també és força útil, i només cal elaborar una llista de conceptes sobre els quals ha de pivotar el flux del guió.
Discursos per convèncer: potser no són tan habituals en el món de la comunicació científica, però són molt adients si es fa una presentació de cara a obtenir ajut per a un projecte o feina. També són, evidentment, els utilitzats en l’àmbit de la política. En aquest tipus de discursos només es presenten coses positives (i algunes neutres o poc negatives), fent que hi hagi idees difícils de rebatre, que hi hagi detalls que comportin confiança de l’auditori, i introduint elements emocionals que portin a una resolució afirmativa a la proposta.

En definitiva, per parlar bé en públic cal saber què es vol dir i com es vol dir.

Nota: referències rellevants al delicious de comcient: http://delicious.com/quelgir/comcient

Posted in Docència.

Tagged with comcient.